DON JUAN

Why to Use G.ho.st Virtual Computer - 1 Translation(s) | dotSUB

Why to Use G.ho.st Virtual Computer - 1 Translation(s) | dotSUB

Shared via AddThis

Social Media Revolution - 1 Translation(s) | dotSUB

Social Media Revolution - 1 Translation(s) | dotSUB

Shared via AddThis

A BALTASAR PORCEL...

Crec que tots vam conèixer el caràcter obert i animat d'en Baltasar Porcel en vida. Emperò, moltes van ser les coses que féu aquest en vida. I pel que fa a la literatura, aquest autor va ser tota una exemplificació de la mentalitat creativa, autodictacta i evocadora de la literatura catalana dels darrers trenta anys. Fet que va fer possible fer trascendir la mateixa, cosa per la que cada dia se la coneix una mica més a tot al món, gràcies al treball esgotador de traductors i escriptors com el recentment difunt Baltasar, al que des d'aquí li volem dedicar aquests versos:

No va ser Rei
però tot i axí gaudí corona;
no va ser príncep
però va defensar la terra,
l'herba, la contrada,
i des d'un port de Mallorca, a tots admirava.

No va ser mai guerrer
però les dents trauria per abanderar lllurs idees,
i tot defensant-les renaixeria,
recreant vells costums
que encara per tots no ho foren per a ell no eren perduts.

Sota un sol Balear escrivia,
descobria, creava, narrant,
novel·les i contes,
mites i històries
poètiques, romàntiques, reals.

Però no va ser clara de vida,
no va ser clam de fang,
ja que de sí mateix brollava l'aigua,
i ell nedava en ella, descobrint les onades,
per arribar allà on volia.

Fou llum de la llum,
desig d'infantesa i voluntat d'adult,
a tots ens embriagà llur somriure
i sovint temors ens inspiraven llurs paraules,
encara que ell no ho feia per rauxa ni per por.

Més què això va fer camí davant la veritat,
una veritat singular però completa,
pròpia de tots i no de pocs,
la qual ell ens la féu veure
i sovint ens despertà.

Or Balear navegava per les seues venes,
orgull català corria per la seua sang,
somnis gegantins sovint descobrí
i amb englantines amagava
una prosa, un estil i una mètrica brillant.

Per més que sota Sols negres roman llur grandesa,
ningú dubtarà mai sobre llur obra,
i és què fóra d'orgull mallorquí
i arbres sapats de tres brancades
molt més d'això en vida va recollir.

Recordem-lo pel que fou,
no pel que digué,
ni tant sols pel que escriví,
sino pel que creà,
fruït humà del que era, essència natural del que som.

RECORDEM-LO TOTS PLEGATS,
ja que avui mor alguna cosa nostra,
del caràcter,
de la vida,
de la terra
del mar.

Autor: Àngel Brichs Papiol
Escriptor i Crític Literari

font:http://literaturadart.blogspot.com/2009/07/baltasar-porcel.html

FAVORITO MIO...

Mi homenaje, favorito mio...heteronimándome... ;-)

Qué fué..
Fusión de bocas vibrantes
miradas apasionadas
entrega libre sin tregua
y un ritmo sin palabras

Mar de plata fina y clara
olas entre dos leones
fragilidad de la hembra
masculino en pantalones

Revuelo de poesía
entre sábanas muy frescas
poetas comunicando
y con susurros gozando...

La libertad se respira
el vacío es inmenso
su mirada con la mia
produce un placer intenso...

Mer-leona...

Las letras del desasosiego..
Las gaviotas picudas anuncian un salto en la estación
Verdes árboles en la avenida quedan suspendidos en el llanto del viento

Bicicleta que vino, portando un blanco de fermentación escueta

Ojos felinos
Boca insaciable.

Regalo de libre consuelo en el preámbulo del abismo reconfortante y liberador.

No hay límites en el cuello de la reina




Superposición de fingidores en una cama traviesa de ángulos.

Mer-mar-Y-Ná

Método y recursos. Nuevo grupo en RUTAS NARRATIVAS.

http://rutasnarrativas.ning.com/group/mtodoyrecursos

AMARTE ES UN PLACER Y ME HACE LIBRE

TU MIRADA



Ese fue el espejo heredado
de valor incalculable
en cofrecillo
cerrado

Ese fue el secreto
oculto
del silencio
la serenata
del vacío,
de la plata
de hojalata
de la riqueza
escondida
bajo ese mar
Scarlata

Ese mi sueño
anhelado
de luciérnaga
curiosa
de mi saquito
perlado
de corales
y de rosa
y de tu niña hermosa

Ese amarte silencioso
ese placer ya tan mío
ese deseito lindo
de mirarte en el vacío

Ese tú me concediste
y tu mirada me diste
libremente y sin agravio
sin esperar nada a cambio

Y hoy el mar regala bocas
y hoy te regalo mis ojos
enamorados del viento
y creciendo por tu aliento

MER